Fa més qui vol que qui pot 18 Trasbals i frustració de l’independentista Pep

Trasbals i frustració de l’independentista Pep

 

Joan Guerola


 

El palmell de la mà aguanta el cap i els pensaments de Pep. Li regallen per l’avantbraç i, com si el colze fora una ploma estilogràfica, els plasma en el paper sobre la la planxa de la taula...

Segona transició nacional a Catalunya després de l’acabament del franquisme. La societat ha propiciat una ruptura de manera pacífica, no vol res en clau negociació la qual cosa ha portat els partits pactistes a quedar en fora de joc. Els representants d’eixos, tot i la cabuderia del govern del centre contra la consulta, han tractat de negociar fins el darrer moment.

Les idees brollen amb presses i corregudes en la semipenombra que dona el foc de la llar.

De debò que és decebedor d’acceptar que açò de Països Catalans només és «il.lusió d”esperit». Allà, els hi rellisca eixe terme ja que només volen anar tot dret cap a la independència, ací el rebutgen i la paraula català és repelosa.

A mesura que avança escrivint, sovint beu glops de cervesa amb l’altra mà. De tant en tant, el pensament minva i les idees no brollen amb facilitat, tot i que no tarden a aparèixer altra volta.

Els valencians independentistes ho veuen amb por i enveja, potser una mica d’incomprensió dels catalans ja que sembla que a aquests això dels Països Catalans els la suda. Quin futur tan fosc s’albira per la seua terra; això turmenta Pep.

Sent desfici tenallat per l’indiferència col.lectiva del seu país. Li ragen pensament rere pensament que van relliscant per l’avantbraç i tornen a parar sobre la superfície del paper que jau damunt la taula.

Atès el marc polític valencià que està en clau espanyolista, la societat no està preparada per la independència. Debades s’esforcen els independentistes valencians, que a males penes són quatre gats, que es troben i debaten amb cor i ànima a la recerca d’alternatives pel país. L’independentisme d’esquerres hauria de trobar maneres de no fer malbé els seus vots i vehicular-los com millor sigui possible.

Pep torna a vessar pensaments sense parar i obre una altra cervesa.  

Hi ha en comú llengua, cultura i una mica, o bastant, del fet econòmic pel que fa al cooperativisme, al camp, infraestructures...  Sí és clar, o és que el corredor mediterrani no afecta a tots? Potser la seua independència òbriga un camí pels valencians per tant s’ha de donar suport perquè puguen votar el veins de dalt. S’ha de canviar molt i molt!

Li rosega l’ànima que els castellans continuen furtant encara més als valencians, que en cas que Catalunya siga independent, els carreguen més impostos o que els hi priven de llibertats. Ell donarà suport als veïns i anirà a la manifestació del 11 setembre. Està d’acord que la força de la ciutadania és clau per exigir que el govern del centre autoritze la consulta, que no ho farà, i que el de la Generalitat l’organitze. O se’n tornarà arrere?  

El palmell de la mà ja no li aguanta el cap que a poc a poc, rendit i bloquejat, li ha anat caient damunt del paper. Des que s’adorm damunt de la llibreta ençà un pensament li recorre pel cap: no paga la pena desanimar-se ja que estem per vetllar el país dels del centre que, fidels al seu tarannà, ens furtaran o ens mataran. El bonisme i l’acceptació del que hom li cau damunt, és resignar-se;  ja han begut oli.

Això sí, demà Pep se’n va a fer la V. Se’n va a fer-ho com els valencians fa tres-cents anys van defensar Barcelona i van encoratjar els catalans. Potser, cal dir-ho sense embuts, potser algun dia els arribe als valencians, per què no? Mai no oblidem que “ens alcem tots dos en encesa espera el meu poble i jo”.



 

Pau i bé


 

Comentaris

coriforça
1.
Ja n'estic fins aqui del independentisme , que sembla que sigui la solució , però només és la solució per uns quants polítics que no miren més enllà de la seva panxa (molt plena d'alguns ) qu...
Ja n'estic fins aqui del independentisme , que sembla que sigui la solució , però només és la solució per uns quants polítics que no miren més enllà de la seva panxa (molt plena d'alguns ) que ja porten més de dos anys menjant moltes botifarres i no fent res més que parlar i parlar del mateix.
Es molt evident que el govern espanyol no pot dir si al referendum llavors, perquè aquesta lluita des de la corrupta Generalitat catalana?. Només pot ser per una cosa : tapar les inmundicies i continuar cobrant de tots nosaltres uns i altres aprofitar-se de la memez de ciu per puguer arribar a guanyar unes posibles eleccions anticipades i cobrar també de tots nosaltres.
No m'agraden les banderes , ni els himnes, però m'agradaria veure la senyera i no l'altre .
  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat