Fa més qui vol que qui pot 17

La pau entre valencians no sembla possible, però els nostres parers quasi es toquen

Joan Guerola

En Bosch torna al poble i contracta obrers per rehabilitar l’habitatge herència familiar. L’obrer fa servir una moladora radial que es menja a mos redó un tros de tàbic. L’obrer diu que és perquè no li caiga el tàbic sencer i en Bosch s’imagina que el tàbic és el seu País Valencià. En acabant, per enderrocar trossos en mal estat l’obrer canvia d’eina i fa servir un compressor que considera més ràpid i eficaç que la picola, el martell i l'escarpell. Si ell pogués treure els trossos en mal estat del seu País Valencià que bé aniria! Per retirar runes i ajudar els obrers, en Bosch té l’ajuda de l’amic blaver i també ha buscat l’ajuda de Pep Amagat. Quan acaben la primera jornada, tots tres són asseguts en la terrassa d'un bar fent una picadeta. Mengen, beuen i es desbraven xerrant.

Jo ni sóc del PP ni vull que em vinguen dient que ara, de colp i repent, sóc català. Només estime el meu país. Com voleu dir els habitants d’ací que són catalans o que són part de Països Catalans, va home, però que us heu pensat! —diu l’amic blaver.

Jo vull un País Valencià lliure, sol. Es una nacionalitat històrica. No vull votar si Monarquia o República per anar amb Espanya. Tampoc vull anar amb Catalunya perquè el nostre país no és una nació del Països Catalans. Abans d’anar amb els del nord, primer deixa’m saber qui sóc, vull saber si sóc jo mateix, si em conec prou. Com he d’anar amb un altre, si primer no en conec a mi mateix! Crec que el nostre país encara no sap ben bé qui és ni com és. Anem pegant bacs d'ací allà. No vulguen fer la pasqua abans del diumenge de rams.

Torne a dir que ni vull votar per Monarquia o per República espanyola, ni m'interessa Podemos, açò només es una altra cortina espanyola de fum. No em desperta interès el We can or We are able to espanyols.

Es una moda. Si anem amb ells ens permetrien quatre lleis perquè callem la boca, i prou.

—Deixem-nos d’històries, Bosch. Això només són pegots de pòrtland en una paret mal lluïda. Si el País Valencià vol deixar de ser una sucursal de Madrid, del govern central ha d’unir-se a Catalunya i Balears i fer una confederació forta.

—Deixa’t de romanços, Catalunya està bolcada en les seues coses. Els valencians no som font d’interés per al Govern ni per la nació catalana. Això de Països Catalans es fa servir quan els interessa tan allà com ací —diu en Bosch.

—O Països Catalans, si vols un altre nom: el que vulguen, o el País Valencià no podrà ser gran cosa —diu Pep Amagat—. Fins i tot us diré que sí, que teniu raó, almenys tu, Bosch. Potser tingues raó quan un dia em vas dir que el terme o denominació Països

Catalans no és el més encertat ja que irrita els valencians. Fins a l’hora present, només el segueixen i l’acceptem una minoria molt reduïda.


Llavors busquem-ne un altre, un altre nom per encabir les tres parts de la mateixa llengua. Però vosaltres els blaveros, au, va...

—A mi no em bonegues. Ni que estigueres aüixant el gos...

—De cap manera t’estic bonegant. Tracte de deixar expressar altres opinions, i sóc tolerant, tanmateix si pel to de veu he resultat ofensiu, disculpa’m, amic blaver.

Això és cosa de quatre exaltats. Els catalans ja tenen prou amb la seua pròpia independència. Que ens deixen tranquils —diu l'amic blaver.

No són ells, som nosaltres. Els blavers voleu estar tranquils i anar fent el que us diga el rector de la vostra parròquia. No sabeu fer res si l’església no us diu el que heu de fer, voleu estar sense preocupar-se de res ni informar-vos-en. Tampoc hi ha mitjans de comunicació que no siguen del PP. Voleu que que us deixen tranquils perquè ja esteu bé en Espanya i tant us fa si el País Valencià desapareix. De fet, al pas que anem no tardarem molt.

Perdona, però això que dius no té trellat. Tots el que voleu anar amb els catalans sou uns destrellatats. Tu que saps si vaig a missa o no. Com goses dir que faig cas del que diu el rector —diu l’amic blaver.

Perquè n’estic segur que hi ha blaveros que voten el que es diu el senyor rector —diu Pep Amagat.

Ets massa atrevit, xe. Jo no sóc espanyolista, perquè ho sàpigues. I em sap mal que castellanitzen l’alumnat del País Valencià. Però vull que em deixen en pau.

Vaja, home, això és el que diu el meu germà que viu prop de la frontera francesa —diu en Bosch—. Són del morro fort on viu ell. Els catalans, diu ell, no en saben res dels valencians. Ni els preocupa res del que passa per ací, que no s’ho pot creure tot el que diu el PP de què els envairan i que si… mentides a mansalva. Ell, quan torna ací, al·lucina amb el que es diu. Quanta ignorància.

No vull ser malpensat però el teu germà també s’ho creu tot. Segur que li han girat el cervell allà dalt —diu l’amic blaver.

Com diu el germà d'en Bosch, ells no ens fan cap nosa. Ells van a la seua. Som nosaltres qui, més aïnes els necessiten. Segur que sempre ens acolliran en una lluita conjunta —diu Pep Amagat.

Ells van a la seua bola —diu en Bosch—. Segons el meu germà prou en tenen amb la independència. Estan lluitant molt i ves a saber si ho aconsegueixen. Al capdavall, quin mal hi ha en què puguen votar. Jo crec que si ho aconsegueixen hi haurà gent d'altres parts d'Espanya que els tindran enveja, com ara nosaltres mateixos. Jo els ho respectaré i els felicitaré.

Per això, doncs, hem d'anar amb ells. No ho veieu —insisteix Pep—. Mira, Bosch, el País Valencià sol mai no serà un país independent, ja t’ho he dit serem una palafangada d’algeps en una paret.

Ni somiar-ho, això d’anar amb els catalans, et torne a dir.

I que vols tu? Quedar-nos sempre com estem, cada dia més pobres i més a la cua de tothom. A qui vols votar peperos o socialistes? Tu deus ser partidari del secessionisme i de l'odi al catalanisme. Per començar heu de respectar, entesos?

Tampoc es això. Vull defensar la identitat valenciana. No diré que el valencià és català, en tot cas que és la mateixa llengua però una variant. Jo no abomine dels catalans, però vull anar sol —diu l'amic blaver.

Jo també vull anar sol però és cert que hem de fer un canvi gran, un canvi de dalt a baix tan personal com col·lectiu —diu en Bosch—. També vull anar sense castellans o espanyols. Per tant, no vull votar PP, i no sé si votar socialistes, tampoc me'n fie d'ells.

Jo no vaig amb els blaveros extremistes, aquests són un grup ben delimitat, ben concret, però els altres no són així. Eixos blaveros son defensors de Castella, de Espanya, o del que li vulgues dir i per eixe fi fan servir el que ell diuen identitat valenciana.

Apanyat estàs, si vas i si aneu amb ells. Això és com el caçador que usa envisc per caçar pardalets; doncs, així estàs tu com un pardalet que s’ha quedat enviscat, comprens?

Igual com va fer ací, el PP està tractant de destrossar llengua, cultura i tot l’entramat politico-social de Catalunya. Sí, més o menys com va fer amb el País Valencià. Cada moment que poden, el govern pepero de Madrid ataca per fer-ho malbé tot, com ara mateix està intentant fer també en les Balears amb la llengua. El nostre ego com a poble és feble, tenim una política construïda com una casa que té fonaments sobre arena o sobre terra tova. Ja ho sabeu, gent jove pa blanet. Així som nosaltres, ah i no ens senyales perquè pensem que la nostra sort només serà si establim lligams amb els altres —explica Pep Amagat.

Demanen més cerveses i més coses per picar.

No exageres. No exageres. Ho jure que deveu gaudir del vostre xarlatanisme  —diu l’amic blaver.

No t’atorrolles, amic blaver. Hem de potenciar el nostre país, hem de fer-lo fort. Com fan bastants dels nacionalistes valencians, primer estimen la seua terra com un país sense ser part de cap altre, sense que a nosaltres ens diguem espanyols o catalans.

Res de que Catalunya s’annexione el nostre país, entesos? Simplement valencians. Si no l’enfortim, passarà com aquell que en lloc d’un plat de dutxa va ser capaç de posar un sac buit de pòrtland. Es clar que tampoc és pla empatecar la feina a uns quants.

No podem restar indiferents, hem de tenir inquietuds en el ben entès que si no acostem el muscle, si no ens impliquem per abandonar la provisionalitat i la indiferència en el nostre país, malament. Es clar que tenim coses en comú amb les altres nacions que parlen la mateixa llengua, però hem de marcar les nostres senyes d’identitat —proposa en Bosch.

Cada atac que fa el govern pepero a Catalunya, genera dos o tres independentistes més —diu Pep Amagat.

Això és cosa d’un grapat de joves de la CUP i uns pocs més. No representen res en les eleccions.

El que diu Pep és veritat. El meu germà diu que té un amic que un dia va descobrir que era més independentista sa mare que ell. Tu, amic blaver, has d’eixir o no has d’entrar en organitzacions i borinots que estan a favor d’augmentar odi i animadversió contra qui siga, sobretot catalans. S’ha de fomentar l’associacionisme en la base de la societat, sinó cadascú va a la seua i millorar les que hi ha n’hi ha.

Mireu, us dic a vosaltres dos que em dieu blaver, cosa que no em sap greu. No me’n sap perquè la meua bandera té un tros de blau. Però també em sent un nacionaliste valencià i de cap manera sucursaliste, no vote PP.

Jo veig el cul a la taleca i queda clar que no ens entenem, que la discussió no ens ha donat claredat i que, ara com ara, la pau entre valencians no sembla possible.  Ah, i una altra cosa que deduïsc és que, com diu el meu germà, el problema no és si

Catalunya ens envairà o bestieses estil PP, sinó que el problema gros som nosaltres mateixos. Hem de fer-nos respectar i construir un país fort, sempre tindrem temps d’unir-nos o confederar-nos amb els altres més endavant.

Tanmateix, vull donar un vot de confiança perquè per moments els nostres parers quasi es toquen. Sí, si ens fixem hi ha punts de coincidència entre els tres: cap dels tres vol partits espanyolistes i tots tres sembla ser que el problema no és el catalans sinó nosaltres mateixos que no saben acabar d’entendre’ns. I fa ràbia. Lluitem per la nostra llengua i la defensem, malgrat alguns matisos. Donem un bri d’il.lusió, d’esperança.

Sabeu, em sap greu tallar la xerrada, amb la qual m’he sentit a gust, però és tard i els del bar volen tancar. Anem a gitar-se que demà ens costarà alçar-nos i no podrem dormir més que un gos capat, haurem de matinar.

Nosaltres debatem i debatem, i el PP guanya eleccions sense parar. Açò, açò em sap mal —diu Pep.

A l’endemà, ajuden a pujar sacs d’algeps i treure runa. Assisteixen a un jove lluidor de parets, anomenat Ricard. No estan tufats uns amb els altres encara que en Bosch és conscient que en qualsevol moment, altra volta, poden aparèixer espurnes que revifen la discussió d’anit. Això pot torbar-los. El lluidor els diu que ell és apolític. Que les persones s’han d’associar i unir per mirar d’entendre. “Amb la que ens està caient i hi ha persones enfoscades en el PP”, diu el lluidor i en acabant xiuxiueja amb els algeps a l’espera que s’adormen.

Pau i bé

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat