Diaris d'en Bosch 23, Tan millor si no haguera anat

Tan millor si no haguera anat

Joan Guerola

All characters appearing in this work  are fictitious. Any resemblance to real people, living or dead, is purely coincidental.

És clar que podrien anar soles. Sense demanar-m’ho amb claredat, m’havien insinuat, la situació de sempre, si les podria acompanyar al sopar del primer d’estiu. Diuen que amb mi tenen sentiment de protecció, quina bola tan grossa, presa de pèl o bé estupidesa ja que, mentre anaven amb mi en dues eixides n’han desaparegut dues dones: les favorites huitena i setena. La huitena va caure a l’aigua en el gran canal de Venècia, sota el pont Rialto, quan va augmentar l’onatge perquè la nostre vaporetto es va creuar amb unes barques-taxi a gran velocitat, a més a més qui pilotava el vaporetto va fer una estranya maniobra. La favorita setena va desaparèixer amb uns que per la vestimenta semblaven membres de la companyia de teatre que representava Richard III de William Shakespeare. A meitat de l’obra va anar al lavabo, pel passadís es va barrejar amb aquells i no la vam vore més. La desaparició o segrest com un malson. Impossible sostreure’m informació, no la tinc, jo no vaig tramar res contra elles.

El fet és que volen que les acompanye al sopar. Encara com, que no t’agrada el futbol, els altres miren un partit del mundial de Brasil en la revetlla de sant Joan, increïbles idiotes, deien elles. La distància entre ells i jo és cada volta més llarga.  Ells s’excusen que el seu equip no passa a vuitens si no guanya. Xe, vés i fes-te fotre, si vols les acompanyes tu, això li diuen. Futbol per la televisió en la revetlla de Sant Joan. Petards que esclaten els destorben cada volta més mentre miren el partit. Ells tanquen la finestra per poder sentir la narració del match, deuen asfixiar-se de calor, beuen como cosacs, és clar a ells tant els hi fa el que el puga passar a les dones.

Les acompanye de bon cor i, com que no suporte gaire els petards ni el futbol, em va bé fotre al camp encara que no m’agrada gens ni miqueta la idea. Marxem totes amb el meu cotxe i fem una ruta d’uns deu minuts mal comptats. Per un camí amb grava i algun clot arribe al restaurant que està en un turonet de camí a un estany, en una casa amb bigues de fusta envoltada d’un bosc de pins i alzines. Encara no és poqueta nit ni es veuen estrelles en la celístia ben transparent, totes estan contentes perquè, des de la terrassa on tenim taula, podem vore un paisatge tot verd amb camps de dacsa i fruiters, només els bancals de cereals desentonen del verd. El sopar va perfecte i, quasi al final, la favorita de les sis dones s’alça de la cadira i se’n va, potser al lavabo o deu eixir quasi segur a fer un cigarret. Cadascuna de d’elles té les seues manies i jo no en parlem que en quedaré curt. Un minut més tard, sense dissimular m’alce i m’afanye a anar al lavabo, encenc llums quan al moment a través d’una de les finestres de vidre veig una lluminositat especial més gran que la de la lluna en un cel tan transparent. Ni que hagués hagut de la línia d’alta tensió propera una descarrega enorme d’electricitat que generés llum a l’instant. Però no és possible això. Isc a mirar i, com que no veig enlloc la favorita de les sis dones, faig unes passes pel camí fins que m’endinse en el bosc. No crec tindre al·lucinacions però el cert és que tres dones nues ballen per entre els arbres i d’espatlles a mi. Semblen eixides de les aigües de l’estany proper. Una d’elles és la sisena, amb dificultat la reconec pel cabell, en pegar la volta em quede de pedra en adonar-me’n que està acompanyada per les altres dues dones favorites que havien desaparegut a Venècia i durant la representació de Richard III. Diria que no són al.lucinacions ni havia begut alcohol durant el sopar ja que he de conduir. Al ramat creuré que passen coses especials la nit de Sant Joan. Quan de sobte  desapareixen les tres i torna la foscor, em done una mica de temps mentre camege amb lentitud unes passes fins al restaurant. Una volta dins em trobe les altres acabant postres i ja les estan portant cafès, ninguna pregunta per la desapareguda alhora que per les pantalles dels televisors anuncien que l’equip dels altres, dels que no han volgut vindre a sopar, ha estat eliminat. Segur que no els empiparà gaire que la sisena favorita també haja desaparegut. La desaparició de les altres tampoc els va empipar. Les dones s’estan arreglant i jo aprofite per eixir i amb la llum del mòbil endinsar-me unes passes cap al bosc: no hi ha la més mínima senyal que ningú haja estat per allí. Puc assegur que no tornaré fer una eixida amb elles, i tan millor si no haguera anat.
 

Comentaris

corifor¢a
1.

estranya aventura

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat