Fa més qui vol que qui pot 16 “No estic votant res estrany, són valencians com tu i jo” diu l’amic blaver

“No estic votant res estrany, són valencians com tu i jo” diu l’amic blaver

Joan Guerola

1 El desfici de l’amic blaver en la votació i en Bosch se n’adona del neguit

Votant culpablement una ofensiva immensa contra els estantissos partits espanyolistes, en peus amb un sobre a la mà davant la taula electoral, l’amic blaver, neguitós, dubta uns instants. Per fi deixa caure el sobre amb el seu vot pel foradet de l’urna i acaba per netejar-se les mans amb un mocador. Crític amb personatges polítics als que solia donar el vot darrerament, fa la volta i va amb lentitud cap a l’entrada del col.legi electoral on l’espera en Bosch que va haver de sentir en el seu braç la pressió de la mà de l’amic blaver. En Bosch suposa alguna cosa però és evident que no sap a qui ha votat l’amic blaver, tampoc ho aclareix ni gosa preguntar-li per si no li pega bé. Sembla mentida, eh? Tal vegada l’amic blaver se sent tufat o marejat pel fet d’haver votat qui sap si Compromís.

S’allunyen i, tret dels que porten mòbils i parlen en veu alta, no se sent enraonar ningú. Ells dos tampoc enraonen gens fins que s’aturen davant d’una gelateria. Entren i seuen en les cadires d’una terrassa a prendre una orxata. Com que estan sota un til.ler florit, els mulla la seua serenor. Les branques florides segur que sedaran una miqueta la convulsió política personal del blaver i anirà bé a la global del país.

Els vots iguals ventilen diferències entre en Bosch i l’amic blaver. Tanmateix, cap dels dos sap el que ha votat l’altre, ni s’ho han dit fins eixe moment: suspicàcies? Això sí, el que més els interessa és arreglar la desestructuració del País Valencià i salvar-lo de les sarpes dels polítics profitosos i ajudar a superar els intensos patiments que està portant la crisi.

En Bosch creu que en té prou tot fent una miradeta per adonar-se’n que a l’amic li està desapareixent el desassossec que l’ha perseguit i que l’ha dut per la pitjor de les misèries. Tanmateix…

En Bosch creu que ell i el seu amic bussegen en la foscor a la recerca de principis sòlids que fomenten la llengua i la identitat del país. No hi ha prou a votar contra els més reaccionaris, cal el treball diari de camp perquè tot està per fer i eixe treball constant crema i esgota. El partit guanyador en unes eleccions no té carta blanca per fer el que vulga. El poble s'ha de mobilitzar i lluitar si no ho fan bé els del govern. Enveja fan la gent de les Balears.

Exigència plena de reptes com ara que en Bosch no sols vol el dret a votar per decidir el cap d’estat sinó també el dret a decidir-ho tot.

2 Missatge de l’amic blaver

Ja sabeu que, sobre el meu vot, no acostumo a fer una roda de premsa, ni molt menys. De totes maneres, gràcies a tots a no assistir-hi, en cas que la fera o l’haguera fet. Gràcies al bon amic en Bosch i gràcies per llegir aquestes paraules sobre les eleccions europees. Ja sabeu que no ho vaig fer públic. A més a més, el vot és secret, no és així? Vaig votar Compromís, cosa que és una decisió de prestigi. Votem partits valencians, deixem de banda les banderes, recuperem la gent i el país. Potser el blaverisme hauria de començar per trencar el gel. Algun blaver ho havia de fer, no? Tampoc estic votant res estrany, no es espanteu, són valencians com tu i jo, però que tenen altres perspectives, i em sent molt valencià. Així que mantingueu-vos tranquils, que no passa res, que jo sàpiga. Ha estat una responsabilitat meua haver-ho fet, ras i curt. Decisió de prestigi, gest valent que li va caldre posar coratge. Vaig votar Compromís tot i la varietat de partits diferents al PP. Vaig dimitir d’aquest partit, que quants més li’n done més en vol, de vots. I encara fa menys per la gent del País, la desconsideració cap al País Valencià és greu, conseqüentment no hi ha més remei que canviar de partit. Com diu el meu amic és una marioneta de Madrid. No em calle més. Els temps exigeixen nous equips d’altres formacions, que tan de bo siguen més nets i no tan desvergonyits com els de fins ara.

Cal recuperar la confiança perduda. El poble ho demana a crits, encara que alguns en són esmorteïts, però crits, al cap i la fi. No sé si algú més es troba en el meu cas. Ets irreconeixible, em diu algú (blaver meninfot) com si de repent no em conoguera. Estic segur que tu no t’has mogut del lloc ni has fet cap anàlisi com de costum, li dic no situant-me en la desesperança sinó més aïnes com si jo estiguera per sobre d’ell. Què prompte passe d’aliat a enemic absurd!  

Per què m’ha de dir que estic irreconeixible, el molt baina. Jo crec que els valencians som exagerats. Vull dir que per exemple quan era la república de l’any 1932, a València érem molt republicans, quan era Franco érem molt franquistes. Quan era al voltant del 1980 guanyaven els socialistes en la Generalitat. La majoria votava socialista: sempre manava els dels PSPV. Quan ha tocat ser Populars, ara sempre guanya el PP. I per majories absolutes. Que ningú s’ofenga però també hi ha molta exageració en festes com falles i moros i cristians. Deixem-nos d’exageracions, anem més a poc a poc, i analitzem més bé les coses, no ens llancem amb els ulls tancats, tan de bo el meu anàlisi siga correcte, veritat? Hi ha qui creu que anant a votar n’hi ha prou, i de sobra. I no.
Que, tot i ser blaver, haja votat Compromís no és cap tragèdia individual, m’allunye de la monotonia per part del partit que votava: n’estic fart. La decisió és meua només i l’he madurada, tampoc està sota cap mena de lupa. No s’enfonsa el país per la decisió de canviar el partit blaver per un altre que no ho és, no és cap miratge, caprici, decisió inesperada o desconeguda. En el fons em pregunte si el PP és blaver o només ens manipula. Per pura rentabilitat i interessos electoralistes va absorbir els blavers. I com no en tenien prou van haver de sembrar anti-catalanisme per tot arreu del país, segons diu en Bosch. Per a ell el PP es va inventar el fantasma del catalanisme perquè ni existia, ni existeix ni existirà, i la resta són collonades. L’objectiu d’eixe partit, abans Aliança Popular i que no guanyava res, era guanyar eleccions, fóra com fóra. És honest i està bé, així? Ja veiem que de l’ensenyament, de la salut i de totes les àrees de serveis socials poc se’n preocupa perquè la gent no fa més que queixar-se. A mi no em farà espanyol, ni el PP ni els altres. Ja podeu pegar a fugir.

No és just deixar els joves acotats al no-res, a molta gent amb un futur sense expectatives, entre d’altres problemes socials com he dit abans, i alhora mantenir el mateix partit polític que governa vivint en una pau immensa mentre el poble, de pau, no en té gens. Seria de covard i de traïdor no canviar el meu vot. He votat Compromís per Europa.

Pau i bé.

 

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat