Les creences 3 (pel fred i per Sant Antoni)

Joan Guerola           
 
All characters appearing in this work are fictitious. Any resemblance to real people, living or dead, is purely coincidental
 
Tercera part

Després d’una permutació Pura va percebre unes creences. Va tancar els ulls i a cegues se’n va adonar que les filles podrien haver arribat al mas el Racó.

En algun moment Ester, la més jove, vigilava a peu dret la porta del mas. Les altres dues cercaven les monedes d'or. Era evident que devien d’estar tallant fundes de matalassos i màrfegues, així com furgant en còmodes, baguls, tauletes i extraient algun rajol que es moguera una miqueta. Regiraven tan de pressa com podien en les golfes i en un no-res varen destrossar a bondó. A la força volien trobar les monedes però, redéu, no hi havia manera. De colp i repent s’hi va presentar la mare, acompanyada d’una tropa de miquelets. Endebades l’Ester, corrents, es va afanyar a avisar-les. La mare estava enfurismada. Si poguera, a les molt desvergonyides, els hi pegaria cinc trallades a cadascuna, renegava la mare.

Tal vegada elles pensaven que això hauria estat el millor, que foren condemnades a rebre cinc fuetades enmig de la plaça, encara que, el més segur, amb bona cosa de gent. Per açò s’hi posarien sota les camises unes samarretes fetes de pell d’ovella i no patirien gens. No fou així. Van ser condemnades per assalt i destrosses. Haurien d’anar a presó durant un bon temps. No podrien furtar les monedes d’or, si més no, per ara. Tanmateix, van aconseguir escapar-se’n de l’autoritat.
 
Havien tornat els que havien marxat a la recerca d’Esteve. Van fer saber a Pura que ves a saber si els bandolers l’havien matat i havien deixat el cos sobre la molsa i per entre l’ordit de la massa boscosa. Ella se sentia més abandonada que mai tot i que ningun lladre va entrar al mas a furtar l'or, tret de les germanes porfidioses que hi van arribar de nit fosc. En passar per davant de l'alzina mil·lenària van veure que de les finestres de la casa eixien cànters. Els cànters deixaven anar llums, anaven fent bots i desapareixen.

—Vigileu, que venen dos cànters cap ací, apartem-nos, xe —va cridar Consol, espantada—. Posem-nos darrere l’alzina.
—I això que la mare ens havia ensenyat que no existien les creences —va dir Ester que, per no mirar, es ficava els palmells de les mans com a viseres davant dels ulls però entre els dits hi deixava  forats.
—Esperarem una estona —va dir Consol i les altres ho van acceptar.
—Ens van dir que l'herència s'havia de repartir entre Esteve i nosaltres, sí o no? —va dir Ester.
—Sí. Però sabem de sobres que ell és l'hereu, perquè és el major —va dir Encarna que es va girar de cul mentre els cànters seguien eixint de la paret.
—El que es comença s'ha d'acabar —va sentenciar Consol—.  Les coses es fan o no es fan i vam decidir fer-les. Si els pares ens hagueren donat a cadascuna la nostra part, no hauria passat res.
—Hem perdut diners, perquè hem pagat el Sastre i la seua colla. Hem rebut pallisses i hem estat a la presó... No podem tornar arrere —va dir Encarna.
—Això ho dius tu. Mira cap a la casa —va dir Ester davant l’espectacle esgarrifós.
—En ma vida no havia res igual. Només havíem sentit rumors sobre les bruixes del mas —va comentar entre elles.

Feia feredat l’expectativa de l’ordre paradoxal del Racó. Dempeus darrere l’alzina, sentien caure pedres de molí, que rodaven i enfonsaven l’empedrat de l’era enfront del mas. Les pedres seguien rodant camí avall fins que desapareixen. Increïble, exclamaven amb pànic. Anar al poble a cercar ajuda era absurd. Prompte serien considerades boges, si la gent del poble venia i no veia res.

En rompre el dia, quan mas i pedres de molí deixeren de ser una realitat inseparable, tenien clar que haurien d'anar directes a la mare, ara que no hi era Esteve. En calmar-se l’amenaça, en pressentir que no n’eixirien de les parets, totes tres juntes van forçar la portella per poder entrar. Es van encaminar al dormitori on devia ser la mare.

Continuarà…



 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat