Diaris d'en Bosch 26 - A l’espera de la veritat

A l’espera de la veritat

Joan Guerola

La bombeta ronyosa no aconseguia treure’n la foscor de la cel.la.

Els fils de volts enganxats als testicles.

L’aixafarien mentre seguien a l’espera.

Les sessions van seguir d’ençà que li havien fet veure una xica magolada amb semen al cos. Així, o pitjor, acabaria ell si no els deia la veritat. Més sessions de fils de volts als testicles perquè eixa veritat que li demanaven no la tenien encara. Per què no comprenien que no sabia res del que ells volien? Tostemps de nit fosca.
 

Tal vegada moriria, amagat d’amics i familiars, en una de les descàrregues en la cel.la amb olor a merda de gat i de porc. Passava el temps gitat a terra sense moure el cos. De defora li semblava sentir soroll de sirenes, més prop els comentaris dels guàrdies: no creus que l’hem matat? De sobte li devien veure un tremolor del cos, la qual cosa era obvi que els tranquil.litzava. No gastarien més electricitat amb els fils de volts ni amb la bombeta en un país en bancarrota.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat