Fa més qui vol que qui pot 23 Ara que l’amic blaver anava a votar Compromís, ara no podrà?

Ara que l’amic blaver anava a votar Compromís, ara no podrà?

Joan Guerola

—Vaig ser testimoni directe de gent que va fer urnes per l’independència. Amb una normalitat exemplar. Ara alguns del govern hauran d’anar a la fiscalia. I què? No siguem tremendistes que la gent només han exercit drets democràtics. Es jutjaran els qui abusen de drets no democràtics? Jo crec que per endavant s’haurien de convocar unes plebiscitaries —diu Pep Amagat.

—Et cau la bava, tio.  Doncs, Pep, ja veus com estem ací. Altra volta embolicats en una crisi a Compromís. Que fins fa poc era esperança. Feble però esperança… Això no pot ser, home! —diu en Bosch.

—Jo no sé qui té raó, potser una part de Compromís o l’altra. Tan me fa, en canvi no m’és igual perquè m’havia decidit a votar-los… justament ara que els votava va i de sobte es barallen o, dit d’una altra manera, sembla que estan en un enrenou que no s’entenen… Va home va! —diu l’amic blaver i segueix—.

Algú em va dir que hi havia l’esperança que Compromís puguera créixer, però així on van!  L’esperança sí, ja… Pense que  ens tornem a enrocar en quatre anys de PP. Ah, xe, açò ho diu un blaver critic, però al capdavall, blaver. Estic decebut. M’havia costat Déu i ajuda decidir-me per ells per la seua identitat valenciana… i ara que m’he decidit, bescollada. Si que estem apanyats! Torne a estar sense representants a qui votar, a no ser que el BLOC em puga donar la satisfacció. Al pas que anem sembla que no tindrem mai un partit amb arrels ben valencianes, que ens protegisca i ens defense...

—De moment sembla ser que no. Per mi va ser emocionant i trist ser testimoni de la votació de l’altre dia. Va ser trist per no poder participar. Així vaig sentir i veure amb més claredat que el meu país estaria millor unit al Països Catalans, o com en vulguen dir.

Com que els d’ací no som capaços, ens convé anar junts amb els del nord i formar una república ben forta: per tindre cura de la llengua, per l’economia, per la cultura, per tindre un eix mediterrani ben fort. Amb Espanya està clar que no ja que amb ells som una de les autonomies pitjor financiades —diu Pep i s’atura un moment fins que torna a dir—.  Falta saber si ells, si els del nord, ens voldran.

—Ni falta que fa. Mira, Pep, som dos pobles diferents, caram, home. Nosaltres no hem de participar amb ells ja que tenim la nostra identitat (se suposa, no?) i hem de crear la nostra Nació Valenciana. Ho va dir el mateix ex-president J.Pujol: vosaltres, valencians, camineu i, si ens hem de trobar, ja ens trobarem. Estic d’acord que ells tinguen l’independència, i jo que els done suport. Si ha d’arribar, nosaltres també la tindrem (és un dir). Sempre separats. Primer que res hem de crear el nostre nacionalisme, diferent al català. La majoria de valencians se sent espanyola. Hi ha el que hi ha, xicon. I aquesta majoria no vol saber res de catalans.

—Jo em pregunte si la majoria de gent no vol saber-ne res per inicitiva d’ells o perquè els han guiats, manipulats, a no saber-ne res… Sé que estic tocant la tafarra algú però...

—Si va per mi, no et preocupes, això t’ho conteste jo. La gent ha estat intoxicada i manipulada a més no poder. S’han fet campanyes en contra d’ells, dels catalans. Hi ha hagut blaveros, dels espanyolistes procedents d’Espanya, que han estat massa violents i discutidors contra tot allò d’origen català. Ara bé, aquesta gent de parlar valencià, ni xufa, ni tan sols dir bon dia —diu l’amic blaver.

—Com deia. Sembla ser que es va fer molt de treball i es van gastar diners públics amb la finalitat única de separar-nos i d’enfrontar-nos com dos pobles diferents. Quan i com van justificar tal despesa els polítics del PP d’ací? Gose dir que mai. I només per enfrontar pobles es gasten diners, Déu meu, són més roíns que la tinya, xe!

—Des de sempre, els partits, tret del PP, a tothora s’estan dividint. Sabeu explicar-me això de les quotes o alguna cosa per l’estil. O és que altra volta s’està caient en les capelletes de tota la vida. Una raó més per la que no votava aquesta mena de partits. Més enllà de seguir el seu full de ruta, Compromís hauria de comprendre la gent que s’havia il.lusionat amb ells. Tenen l’obligació d’atendre la gent i deixar en segon pla els personalismes.

—Hi estic d’acord. L’Oltra hauria de deixar de conrear el seu egoisme narcisista. Ha estat una lluitadora amb pasió, cert, però és un error creure’s que ella és imprescindible per a la coalició. Altres ho poden fer igual de bé. No pot posar el seu jo ni la defensa de llocs als seus, als seus del partit vull dir, abans que el País Valencià. Sóc nacionalista valencià i el meu poble està per damunt de tot, i és clar, per damunt de les individualitats.

 —Els diputats de la CUP en el parlament de Catalunya poden estar una legislatura i prou. Ningú es pot apoltronar. Per què no es pot agafar gent jove que estiga preparada, gent en una franja de vint i tants a trenta i tants. Em sembla que Compromís hauria d’aglutinar jovent que es mou en el valencianisme amagat. Al cap i a la fi, els vots d’ells són vots que es perden.

—Hi estic d’acord. No podem caminar enrere. Hem d’estar a l’aguait per si la coalició es pot salvar i quan més prompte cicatritzen les ferides, millor. Em pregunte i us pregunte si, superat el malson, tot tornarà a ser com abans, vull dir com quan la gent estava tan il.lusionada. Com ja us he dit, mai no els he votat, he hagut de fer una depuració mental per arribar al punt on he arribat hui. Espere que tinga solidesa el projecte  —diu l’amic blaver. Reflexiona i continua dient —. Que no resulte poc creible o, si més no, qüestionable.

—Ja pots contar com serà de creïble, si a tothora estan amb polèmiques!

—Es clar que n’és de solid, el projecte. No ens podem acoquinar. Els seguidors i simpatitzants hem d’acatar el que decidisquen la direcció de la coalició. La crisi no és més que un esforç per deixar les coses clares abans de la campanya electoral. Segur que n’eixiran reforçats —assegura en Bosch sense ni tan sols haver-s’ho pensat gaire.

—Ja veurem, ja veurem. No les tinc totes. I el país se la juga. Seria imperdonable no aprofitar l’avinentesa. Voleu dir que els peperos no se n’estaran rient? On aneu ignorants que ni us aclariu, segur que deuen pensar.

—Potser sí. Potser… però més demòcrates que ells, de bon tros. Per mi una de les coses que no tolere és que una coalició o partit haja d’estar sotmès al mando d’algú amb més tirada mediàtica. S’està defensant i s’està lluitant per un poble, atenció, no juguem amb les persones, ni  es divertim a costa de la gent. No convé. No és acceptable. Compromís ha de ser el partit nacionalista valencià i ha de passar de l’Oltra, que sembla que no és gaire nacionalista. Primer ha de ser el país i ells són la nostra esperança. En cas contrari tornarem a estar al cap del carrer quatre anys més. Seria irrespirable. No sóc d’aquest partit, com massa bé sabeu sóc del Països Catalans o com vulgues dir-li, però aquesta volta els hi votaré.

—Els del PP han fet un poble atontat, lelo. Els ha estat fàcil de dominar-nos. Ara van pels catalans, però Pep diu que eixe os serà més dur. No els enganyaran tan fàcilment. Ací ens enganyen i ens roben i damunt els votem encara, xè on s’ha vist una cosa igual.

—Servidor ha parat de votar-los, però és un partits amb uns votants molt fidels i més dels que ens imaginem. Aquests peperos saben el preu de les coses, però en desconeixen el valor. Així ens hi va. Ben mirat, m’havia fet il.lusions amb Compromís, però si han d’estar a disgut entre el qui formen la coalicio, si han d’estar forçats els uns amb els altres, ja sabeu que bocí per força no fa profit, a més a meś hi deu haver vida més enllà d’aquesta coalició, o no? Si les coses han d’anar malament en el futur, que ho deixen córrer i que busquen noves aliances. Podrem triar, o no?

—Es clar que sí, amic blaver. Més ben dit, hi hauria d’haver-ne. Tanmateix, tocant de peus a terra, crec que cadascú per separat no alcen un gat del rabo, no tindrien cap diputat.

Com que fa més que vol que qui pot, ninguna de les part  de la coalició se’n pot desdir. Amb independència de criteri de les parts segur que s’aprovarà el reglament, espere i ho esperem tots. S’esforçaran per aclarir dubtes i per anul.lar personalismes i partidismes a la fi d’anar tot a una.

Davant d’un situació que pot ser la pujada de Compromís, no hi ha raó que valga. A veure si ja d’una es fa alguna cosa!

Pau i bé

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat