Jan Poema 23 Al passeig de l'Alguer

Al passeig de l'Alguer

Joan Guerola

 
Passeig de l'Alguer enfront del Piano Bar,
dissabte, nou del vespre, l’home de cabell blanc
amb traje i corbatí, dret, escolta gavines
que aixequen càntics que a poc a poc es marceixen
sobre catifa de cabellera en el mar:
badall de llum que projecta un far.

Amb el got de cervesa a la mà, es queda suspès davant la cabellera.

Vés a saber, igual no n’hi ha res, pura quimera,
però ell se sent poca cosa davant tanta immensitat.

Singing the song the piano man, singing the song tonight,
a darrere, gent i més gent deambula pel passeig
i entra al Piano Bar per cantar la cançó de Billy Joel.

Ni llums de restaurant, de discoteques, de clubs,
ni l’harmònica, el piano o les veus l’atreuen ja.

A davant, ulls que s'emporta la llum en la franja
i es perden mar endins on hi ha vaixells.

S’imagina el primer oficial William Murdoch a proa
que els comanda, que naveguen, com estirats per cavalls de vent,
seguint la llum en la franja, rumb a l’Alguer, guiats pel far.

Tanmateix, en ser prop d’aturar-se en les roques del passeig,
la fantasia es desfulla prompte, la il·lusió s’esmicola.

A darrere, la gent del Piano Bar xerra, brinda i beu cervesa
que serveix amb mini falda una rossa cambrera,
taral·leja la cançó i al seu ritme es balanceja.

Piano i veu de Billy Joel es van apagant
mentre ell seu en la barana trepitjat per l’ombra,
sense, per moments, poder oblidar la vida
alhora que les gavines ja han marxat a dormir.
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat