L’endemà. I ara què?

Setmana de cassolades i el 9N es podrà votar o no? cotinuació...

Joan Guerola
 
Que si s’anul.la la consulta, que si no votarem, fins a ben bé hora horada es temia, no se sabia si... Al remat s’ha votat. Fa més qui vol que qui pot, el poble ha volgut i com no ha anat a rossegons s’ha votat en una consulta per decidir el futur de Catalunya.

Una jornada festiva amb alta densitat emotiva que ha despertat il.lusions sense límits, sobretot la gent major ha estat molt sensibilitzada. Per algunes persones majors ha estat diumenge de missa, passeig i vot sobre i per Catalunya. Aquesta volta els seus vots no han decidit els que han de governar Espanya. Goso dir que l’electorat major, com si se n’hagueren oblidat de l’edat i dels alifacs, ha estat dels més mobilitzats en pro d’anar a dipositar el vot. Ha estat el dia en què ells han lluitat pel seu país amb un vot, un vot carregat de lligams familiars que s’associen amb desapareguts. El dia en què alguns han plorat amb el vot a la mà per eixos avantpassats exiliats o morts a causa de la guerra civil i el franquisme.

Una dona major deia que va néixer dos dies abans d’esclatar la guerra civil i que el son pare li va posar el nom Salut Llibertat Catalunya. Ella creia que, a causa dels noms, tindria problemes acabada la guerra, però no fou així. El pare, d’esquerra republicana, va haver de fugir i es va exiliar a França.

També hi eren els més joves, els de setze en amunt, molt il.lusionats, que no volien fer la barrabassada de perdre l’oportunitat de votar per primera volta i estrenar-se votant per Catalunya.
 

De fet, en general es pot dir que, amb compulsivitat elevada per votar sinó mirem les cues, ha sigut un dia de creixement personal emotiu i extensiu. La solidesa del respecte amb la col.laboració d’ajuntaments, de voluntaris que feien de coordinadors electorals, gestors de mesa i membres de mesa.  No sols hi ha hagut voluntaris sinó també uns jugadors de rugby de Girona que, quan uns fatxes amb el cap tapat fugien després de causar desperfectes en unes urnes, els van fer un placatge i en van detenir tres de cinc. Impressionant, no? La policia es va endur els fatxes atrapats i també va detenir els altres dos més tard.

Algun observador internacional ha considerat sensacional el fet de votar entre aplaudiments, abraços, emocions que han transmès la gent de les corrues. La ciutadania demostra que fa més qui vol que qui pot, per això el 9N ha trencat tota mena de previsions: civisme, participació, alegria… i sempre amb pocs recursos.

Segons la declaració feta per Comissió Internacional el procés electoral s'ha desenvolupat en un ambient positiu i familiar, amb un nombre adient d'urnes, el procés s’ha dut a terme de manera eficient a càrrec d'un gran nombre de voluntaris etc.
 
I a tot això el president del govern central s’apressa a dir que la consulta no te cap efecte, no és més que un simple exercici de democràcia. I torna dient que "no és un referèndum ni és una consulta".

El president espanyol i els seus ministres que li fan costat descalifiquen la consulta i la ridiculitzen. A més a més, fan feredat quan en lloc d’obrir ponts de diàleg polític, ho redueixen a amenaçar que actue la fiscalia i que actuen els tribunals. Sembla que no saben altra cosa, pobrets. Sense diàleg polític no anem enlloc.

Des d’altres indrets del món es creu que Rajoy hauria de permetre la celebració d’un referèndum a Catalunya i respectar els resultats. Que acabe amb el seu mutisme. "Madrid no podrà amagar sota la catifa constitucional durant gaire més temps", diu The Guardian i la BBC remarca Catalonia polls ‘Back to independence’.

Però això no passarà, és clar. Si Catalunya se separa, com pagarà Espanya el seu deute?

I que passarà amb les autonomies receptores dels diners en part aportats per Catalunya?

A hores d’ara, per part del govern estatal no es veu cap símptoma com una mà estesa, un gest de bona voluntat i posar-se a parlar de les 23 demandes que li va traslladar el president Mas en el seu moment. Ans al contrari, el govern estatal dona a Catalunya l’inversió més baixa durant els darrers anys.

L’endemà gaudim. Després podríem dir que toca als polítics catalans arremangar-se i seguir endavant pel camí que el poble acaba d’obrir. Fa més qui vol que qui pot si ells treballen plegats per un procés imparable. En realitat, una democràcia normal hauria de respectar els resultats, però n’és de normal la democràcia espanyola? L'independentista Pep, mentre torna al País Valencià, va rumiant les emocions viscudes amb els amics del nord. Quin civisme, quina unitat i sense retreure i ni fer descalificacions entre les altres formacions polítiques que pensen diferent. Quina enveja veure com el poble català no va a rossegons com el meu País Valencià. En fi, que hi farem, hi ha qui diu. En canvi, jo dic prou

Pau i bé

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat