Fa més qui vol que qui pot 21 No a la planta de residus animals de la Pobla del Duc (2)

No a la planta de residus animals de la Pobla del Duc

Joan Guerola

L’amic blaver i en Bosch se’n van a la Vall d'Albaida. Assistiran a la manifestació que ix d’Otos el dia 25 d'octubre. Faran una bona caminada pel camí de la Punta fins al bancal on volen posar la planta. Ara estan dinant al bar del poble i senten la gent que, prou emprenyada, parla del tema. 

—Si eixa planta és tòxica pot provocar possibles contagis en persones i tindrem olors insuportables —crida un home.

—Jo, als que volen instal.lar la planta, al molt bacons, els faria rebolcar-se amb animals morts, respirar aire tòxics i suportar possible pluja àcida? Recollons, si tingueren terres al voltant, m’hi jugue el coll, que no la voldrien. Ni respirarien olors ni es menjarien enciams, creïlles o bajoquetes d’algun hort del costat com tampoc es menjarien albercocs o raïm d’un bancal que fite amb la planta.

—Conec un home de la Pobla que té terres al voltant. Els fills no treballen en la terra però la mantenen els caps de setmana. Els fills diuen que si es quedaren sense feina sempre podrien dedicar-se a la terra perquè no es guanyen diners com abans però et mantens. Ara, si posen la planta deixaran erms els bancals i se n’aniran de la Pobla, marxaran a viure a un altre lloc.
 

L’amic blaver i en Bosch estan acabant de dinar mentre escolten la gent esvalotada i emprenyada de veritat. Alguns parlen per les butxaques i fan difícil de seguir la conversa.

—No hi ha dret —diu l’amic blaver—. Comence a tenir la sensació que el govern de la Generalitat governa en contra dels valencians.

—I no te n’havies adonat encara? —li pregunta en Bosch.

—Doncs, sí però no m’ho acabava de creure  —contesta l’amic blaver.

—Pels del PP governar és fer el que els hi dona la gana: és la seua voluntat el que converteixen en llei. Això sí, sempre afavoreixen els empresaris —diu en Bosch.

Tots dos saluden un senyor major del poble que com no podia ser d’una altra manera també els en parla de la planta de la Pobla:

—Si que estem aviats! Per què no escolten els informes desfavorables emesos per l’ajuntament de la Pobla del Duc?

—Per què? Potser perquè no hi deuen haver interessos i comissions per part de polítics o alcaldes —diu en Bosch.

—Si en el projecte sembla ser que hi ha irregularitats pel que fa a “contaminació acústica, vibracions, olors, vessaments i sistemes de sanejaments”, per què els de conselleria s’encaboten a anar contra la gent. Per què li donen al projecte Declaració d’Interés

Comunitari.


Vergonyós.

—Increïble. Pensar que vaig votar PP i ara fan eixes coses —es lamenta en veu alta l’amic blaver, que sembla bastant emprenyat.
 

—Xe, el meu fill mateix em va dir que uns cosins de la dona varen dir que pel que sembla s’ha amagat informació als veïns quan l’han sol.licitada. O s’han dit mentides respecte el que s’anava a instal.lar. Tot ha funcionat amb massa secretisme i a l’hora de fer i aprovar els projectes tot han sigut corruixes. Ara, em sembla que hi ha un altre alcalde, es diu que els informes municipals adverteixen de la il·legalitat del projecte “ja que planteja l'activitat de trituració del material, expressament prohibida en plantes d'aquesta categoria per la CEE”. I eixos cosins no parlen a la babalà, no són com aquells de qui molt xerra, molt s’erra —els explica el senyor major.

—Home els del PP són molt de lleis. Per tant, s’ha de lluitar contra la planta per la il.legalitat del projecte... Atenció no es pot anar en contra de la llei, si alguna cosa és il·legal no es pot fer, diuen els que manen del govern central de l’estat. Sí, home, sí, eixos que sempre estan amb la llei a la mà, amb la Constitució com primer que res —diu en Bosch—. “Cumplir la ley és una obligación de todos”, adverteix el Rajoy

—A que juguen aquests que manen, em pregunte. Han passat la línia vermella de la qual ells parlen sovint —diu l’amic blaver.

—El que és al País Valencià, a tothora els que manen estan creuant eixa línia vermella.  No és allò que tenen un projecte mig embastat sinó que el converteixen en llei de seguida. És el seu deure escoltar el poble amb tot el respecte, fer servir diàleg i voluntat d’entesa. No imposar com un dictador, o és que són com els franquistes?  —es pregunta l’home major assegut a l’eixida del bar.

—Potser sí. Malament anem ja que així quin exercici correcte de la democràcia hi ha —diu l’amic blaver.

—Segons he llegit, es tracta de voler imposar una planta de transformació de subproductes d'origen animal en un punt de la comarca de la Vall d’Albaida tenint present que a l’entorn d’eixa planta hi ha un muntó de pobles. S’haurien de fixar amb polítics britànics que, assumint molts riscos, van donar una lliçó de democràcia mentre que els d’ací, ben cabuts, no els arriben ni  a la sola de la sabata.

—Tot indica —diu en Bosch— que no estaven justificats el compliment de les normes de residus, que hi va haver irregularitats en la concessió i que no s’han considerat els informes desfavorables dels ajuntaments. Com que fa més qui vol que pot, veien com lluiten els ajuntaments d’Otos i la Pobla contra l’instal.lació de la planta per l’empresa SIG Renovables SL.

—Veig, xicon, que estàs ben informat —diu l’home major i li dona la mà a en Bosch—. Anireu a la manifestació?

—Oh, i tant! Ja podeu comptar amb nosaltres dos.

—La gent ni vol ni necessita la planta de residus animals, que matarà els llauradors perquè la seua producció baixarà en picat. Una comarca, que durant anys ha collit molt bon raïm de taula, amb un ventall ample de varietats, veurà greument afectada el conreu i la posterior venda del raïm —diu l’home major.

—Hem de defensar la terra de la gent i dels meus avantpassats —diu en Bosch a peu dret davant de l’home mentre l’amic blaver escolta astorat el que l’home major els està dient.

—Senyor, on hem anat a parar. Abans, tenien menys però vivíem més sa. Jo no ho sé segur, però a mi m’han contat que, com que la  terra és de tap i llicorella, l’aigua rellisca, s’esmuny a corre-cuita pels bancals i pot anar a parar al riu Missena. Podrien contagiar l’aigua del pantà de Bellús que abasteix Xàtiva —explica l’home major—. Mare de Déu, quines animalades que fan avui en dia.

—Sap que passa, que ací els governs estan a favor de les empreses. Quan es construeix alguna cosa cara, ja se sap que els empresaris que han invertit diners han de guanyar-ne. Si no els hi va bé, també en guanyaran perquè el govern els recolza. El projecte Castor n’és un exemple.

—Nosaltres dos estem per donar suport a la gent de la comarca.

—Es que la planta suposa el final de la comarca, crec. Jo que m’he passat tota la vida llaurant i cavant, ara veig que, abans de morir-me, he de dir adéu al lloc on he viscut sempre —diu l’home major i es posa a plorar.

Després de fer-li companyia una estona més, s’acomiaden i marxen a casa d’en Bosch que havia arreglat l’estiu passat i que des de llavors no havia tornat.

Eixa nit en Bosch té un somni amb els amos de la Planta.

Però què es creuen aquests llauradors. Marxeu al bar, preneu cafè o cervesa mentre xerreu o feu una partida i estareu millor. Si es us creieu que amb manifestacions, assemblees, blogspots, facebooks, articles i cartes al director en premsa escrita i digital i quatre collonades més aneu a deturar-nos, ho teniu clar. L’administració no us fa punyereter cas. S’ho passen pel folre.

Us toca aguantar i callar. Va, il.lusos, no sabeu que som al segle XXI i que domina el capitalisme salvatge del qual jo en forme part de l’engranatge. Hi has de ser amb ell si vols guanyar diners; prou de romanticisme i del caducat marxisme del poble unit no serà vençut. Evolucioneu, homes, mireu cap endavant. D’altra banda, si ho penseu bé, una poma, albercoc o raïm flairat amb les olors tòxiques que deixaran anar la meua planta, sempre faran una fruita més gustosa. Ei, no us espanteu. Ben mirat la fruita que a hores d’ara mengeu i que veneu al mercat està supercontamida pels pesticides i per altres tipus de verí. Potser no té un aspecte més bonic i és més gustosa que la cucada i corcada fruita biològica. Que empitjorarà la qualitat de vida, dieu. Ni que ara amb tan poc treball que tingueu fora tan bona, eh?

Desperteu, el poder i els governs estan de part meu, per tant deixeu de perdre el temps. Vinga, ja us pagaré una paella i una orquestra perquè feu festa.

L’endemà van a l’assemblea. Comencen a caminar en companyia d’una caterva de gent mentre en Bosch li explica el somni a l’amic blaver. Tots dos senten pena per les boniques oliveres, pel tarongers i els caquis que troben pel camí.

Pau i bé

 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat