Fa més qui vol que qui pot 19 - Som valencians i el nostre país està per damunt... però més d’un admira Mas

Som valencians i el nostre país està per damunt... però més d’un admira Mas

Joan Guerola
 
Tres-cents anys i escaig després, Catalunya és un estat. Darrere queden la via catalana de l’any 2013 i la V de l’any 2014, queden llunyans diferents grupets d’esquerres esquerres que anaven des de l’MDT, PSAN, Maulets, i fins a altres organismes més aviat culturals i de lleure que organitzaven actes independentistes. El decret de convocatòria de la consulta no va ser suspés perquè era un decret i no una llei. El govern espanyol l’havia d’impugnar davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que ja havia dit que era legal. Convocar una consulta no era delicte segons el codi penal perquè Zapatero ho havia eliminat d’eixe codi penal. No va caldre que el govern del centre enviés la Guàrdia Civil.

Alguns polítics com la Camacho se’n va anar a viure a Espanya ja que ni ella ni el seu fill volien viure en una societat on no hi ha llibertat ni hi ha pluralitat. Un país on es deia que, segons ella, havien de convèncer les 'chonis' i els Fernàndez perquè estigueren a favor de la independència.

—Els malparits de les cadenes de televisió espanyoles que mirem al País Valencià no diuen res de Catalunya tret de noticies que siguen noticies negatives —diu Pep.
—Ni cal. Ja saben que les estan passant magres —diu en Bosch.
—Per això volien l’independencia, per passar-ho malament ara. Ja veus. Quines ganes d’enrevesar les coses, Déu ni do! I això que ara es queden tots els impostos que cobren —diu l’amic blaver.
—No sigues bèstia, home. Es cert que hi ha bancs que van marxar fins que es consolide
el país. Seran anys difícils. Si hagueren estat a Espanya potser estarien pitjor —diu en Pep—.  Ara tenen a les seus mans gestionar el seus ingressos i decidir com han de ser els serveis públics i què és allò més prioritari. És cert que de vegades els problemes socials havien quedat amagats pel tema de l’independència. Ací no hi hagut eixe tema i també estem malament. Tu com veus que està el nostre país?
—Com està, que no ho veus? Tot són queixes a les escoles de part de mestres i de pares de xiquets. La medicina pública està col·lapsada. Les cues són llargues no sols a hospitals sinó a centres d’atenció primària. La gent a l’atur. La ràdio deia que segons el govern del centre la crisi estava quasi superada,  més aïnes sembla tot igual. La veritat és que la gent continua sense feina… —comenta l’amic blaver.
—I doncs? El poble està endeutat fins al coll. I muntons de polítics corruptes que roben mentre els serveis són cada volta més reduïts i pitjors —diu en Bosch.
—I ja saben que ara els valencians haurem de pagar més impostos encara. Han tret de la declaració de renda qualsevol possibilitat de desgravar, els molt imbècils del govern del centre d’Espanya. Paguem i paguem i més tard a escampar diners dels valencians per altres comunitats com ara amb Extremadura o Andalusia. Vull que es queden al País Valencià els diners dels valencians. Que els nostres diners revertisquen en nosaltres —diu Pep cada volta més emprenyat—. No és això el que han aconseguit a Catalunya?
—Hi estic d’acord. Mira, et diré que si gent com tu s’esforçara i ajudara en iniciatives pel nostre poble valencià, canviaríem les coses però només esteu per ajudar els de dalt, el cau la bava per ells —-diu l’amic blaver.
—De què vas? Quins de dalt? Si et refereixes als catalans, ells ja s’han espavilat tot sols —diu Pep.
—Quanta incongruència quan veus que ara hi ha tan bons estudiants catalans que treuen bon resultats en castellà. Per això volien separar-se d’Espanya? —diu l’amic blaver.
—Però, home, sembles curt. Això vol dir bon nivell cultural. A més a més, sàpigues que en el nou estat, el castellà és llengua oficial —diu en Bosch—. El castellà és una llengua romànica i allà dalt són cultes. No com ací que ens volen submisos i folklòrics per allò de les glòries etc.

Es ben cert el que diu en Bosch ja que s’ensenya castellà tant en primària com en secundària així com a les universitats catalanes. En el disseny curricular hi ha llengua i literatura castellanes, i per què no n’hi ha d’haver? Les relacions comercials amb Espanya són menors pel veto que han posat les autoritats espanyoles.

Al nou estat no hi tenen rei ni tenen ambaixador espanyol i ha sigut reconegut per la majoria dels països tret d’Espanya. Per exemple el primer a reconèixer el nou estat va ser UK, el Regne Unit. Però és que eixe país té polítics de gran nivell.

—Estic content pels veïns de dalt que s’han alliberat de l’estat castellaespanyol —diu Pep.
—Sóc nacionalista valencià i admire polítics com Mas que anaven decidits a desobeir la sentencia del tribunal constitucional. Quin enveja no tenir governants així que es va arriscar a que el govern del PP suspenguera l’autonomia catalana. En el fons, no sols van ser els polítics sinó també i sobretot la societat civil i l’Assemblea Nacional que van empentar molt. I nosaltres què? Ens quedem en Espanya, què farem amic blaver? —en Bosch li pregunta.
—Jo vull estar millor del que ho estic ara. Que ens donen més autonomia i que els diners valencians es queden ací —diu l’amic blaver.
—No et faces il.lusions. Si estàs en Espanya no esperes estar millor —li diu Pep—. El primer que hem de fer és unir-nos i no barallar-nos. Abandonar eixa dinàmica negativa. Tots som valencians i el nostre país està per damunt de la manera de pensar cadascú. Però amb vosaltres els blavers no s’hi pot fer res. El primer que feu és senyalar-nos com roïns.
—Això, xicon, no ho diràs per mi —li contesta l’amic blaver—. Sempre estic disposat a unir-me per salvar el nostre país. No vull ser ni espanyolista ni catalanista.
—Ho dic ben fort que són blavers espanyolistes qui ens fan tan de mal. La veritat, la veritat, crec que el poble valencià és molt espanyolista, massa. Ho dic també pels blavers com tu que s’han units a eixos espanyolistes. Si volem fer un país fort ens hem de treure la bena de davant dels ulls i no mirar segons quines coses, deixar-les passar sense mirar i buscar la unitat.
—Molt bé, molt bé. Primer centrem-nos en construir el PV. I deixem-nos de aventures amb catalans o d’altres. Fem la nació valenciana —diu en Bosch.
—Jo pense igual —diu l’amic blaver—. Però del riu Sènia cap amunt jo no tinc res a veure. Tenim unes fronteres i som el que hi ha dins de les fronteres. No vull annexionar-me a altres estats com Catalunya. Res de reivindicar que ens hem d’integrar a Catalunya. El fons principal és que tenim un país molt espanyolitzat, molts blavers com jo als que tan els fa, res els interessa això de la nacionalitat valenciana. Fixa’t en les eleccions del 2014 qui va guanyar i serem al cap del carrer. No cal estendre’ns més.

Mentre al PV es continua entre ombres, en les tertúlies de les cadenes catalanes de TV s’han inventat un nou enemic del qual parlar. Els va costar trobar-lo. Alguns tertulians i periodistes estaven engarrotats i de seguida se’ls hi acabava el discurs.

Ja no és el govern del centre castellaespanyol ni la seua cova mediatica. S’han buscat un enemic, que encara no queda ben definit. Els tertulians, segons la seua tendència política, posen com un drap brut als contraris. Això sí, no hi ha la tensió que hi havia en eixe temps en què participaven els del PP.

Els tertulians espanyols, en les seues cadenes, de les oficials a les de més a la dreta, no es refereixen als veïns catalans tret de quan diuen alguna cosa per ressaltar que els va malament. Només en aquests casos ho fan. Tanmateix, ja tenen prou amb els seus problemes perquè sense el PIB català, Espanya ho està passant molt malament.

El Barça juga una altra lliga i la Champions. L’antic “clàssico” sols es pot trobar en els sortejos de la Champions. Catalunya és forta en futbol, basquet, hoquei i waterpolo.

La premsa del cor en cadenes catalanes fa referència al rei Felip VI i familiar així com els famosos espanyols. Tanmateix s’ha buscat famosos entre la gent catalana.

Pau i bé.

 

Comentaris

coriforca
1.

Mas ens vol portar al limbo i fa 2anys que ens estar insultant als catalans,ja amb la corrupcio,ja manipulant la gent a traves d'un bombardeig continuat als mitjans de comunicacio i que per cert paguem amb els impostos i que molts catalans voldriem que no fos aixi.Voldriem inversiond en salut i educacio.
De fet ,Mas es un mal somni i hauria de presentar la dimisio.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat